CONCEPTES BÀSICS

Què és la literatura?

“El fet literari, els que defineixen què és literatura i què no ho és”

 (Salvador, V. (1994). Els límits del discurs literari. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 19)

La paraula literatura prové del terme llatí litterae, i fa referencia  a la acumulació de sabers per a escriure i llegir de forma correcta. Aquest concepte té una relació estreta amb el art de la gramàtica, la retòrica i la poètica.

Segons la RAE, la literatura és una activitat de rel artística que aprofita com a via d’expressió el llenguatge. També s’utilitza el terme per a definir a un grup de produccions literàries sorgides en el se d’un mateix país, període de temps o d’un mateix gènere.

Dins de la literatura existeix un concepte fonamental que serveix per a poder dur a terme una classificació de les diferents obres. Ja que podem trobar tres generes literaris: narrativa, poesia i drama.

És important destacar que el origen de la escriptura, no va marcar el inici de la literatura. Perquè els texts sumeris i alguns jeroglífics egipcis, considerats com els escrits més antics no pertanyen al àmbit de la literatura.

Literatura  infantil i juvenil

La literatura infantil i juvenil, s’entén com les obres de creació per a xiquets i joves. Els organismes oficials han pres consciència de la seua importància en la formació de la personalitat, com a fonament de la creativitat i transmissora de valors. La literatura infantil i juvenil es un fenomen relativament recent. L’escola, l’espai per al desenvolupament del individu en  el seu camí cap al madurament, utilitza el llibre com element de transmissió de coneixements. La literatura es converteix en una activitat que produeix plaer a la vegada que personal i creativa i demana al lector una implicació en la recreació imaginativa dels seus continguts. Finalment els xiquets i els adolescents, exerciten una actitud critica respecte al text, que naix de la capacitat d’abstracció que els caracteritzarà com adults.

Que es la competència literària?

Procés de desenvolupament de capacitats i destreses obteses per el alumne, resultat de la articulació entre els seus coneixements literaris, sabers interculturals, habilitats expressives i comprensives, hàbits i actituds de domini cognitiu, lingüístic i emocional; a traves del contacte directe i del gaudir de la obra literària per a poder establir valoracions i associacions en el orde de allò que es literari.

Habilitats i coneixements que s’inclouen:

·         Tindre suficients coneixements sobre els fets literaris

·         Llegir les obres literàries utilitzant estratègies lectores i comprensives

·         Llegir comprenent e interpretant el text des de el seu context sociocultural

·         Conèixer estils, moviments literaris, autors i obres representatives

·         Analitzar els textos des de moviments literaris socialment acceptats.

·         Crear texts literaris semblants o diferents als llegits.

·         Relacionar les obres amb altres obres produïdes en l’època actual.

Competència lectora

La capacitat individual per a comprendre, utilitzar i analitzar els texts escrits amb el fi de aconseguir els seus objectius personals, desenvolupar els seus coneixements i possibilitats de participar plenament en la societat.

Educació literara i Intertext lector

La educació literària te com objectiu formar lectors capaços de establir la eficaç interacció entre el text i el lector que condueix a establir la eficaç interacció entre el text i el lector que condueix a aquest a la comprensió-interpretació  i a la valoració estètica de les produccions culturals i literàries. La concepció didàctica del a educació literaria (tenint en compte les orientacions cognitives i la seua funcionalitat dels coneixements previs) pren com eix l’activitat del lector i dels processos de la recepció. Per això es desenvolupa a traves de activitats formatives que afavoreixen la interconnexió de sabers i de contingut, que desenvolupen l’habilitat lectora per a que el lector puga establir la seua interacció amb el text, de manera que d’aquest conjunt d’activitats resulte la re-creació de la obra i la construcció d’una interpretació coherent i adequada.

El intertext lector, que equilibra, gestiona i posa en connexió les diferents aportacions del lector.

(Mendoza, Fillola, Antonio, 1996, El intertexto lector, p.3)

Educació literària

El terme educació literària es troba relacionat amb la competència literària, que es definida per Aguiar e Silva, com un saber que ens permet produir i comprendre texts. Segons aquest autor, es tracta d’un model elaborat a partir de la gramàtica del text i no mitjançant una gramàtica literària de la frase. Ens proporciona una visió en la que la unió de la lectura i la escriptura son les claus per a l’adquisició de la competència literària. Per això entren en joc l’adquisició d’hàbits de lectura, això com la capacitat de gaudir, a més, de diversos aspectes de tipus estètic, cognoscitiu, lingüístic i cultural, sense obligar que la literatura influeix en la educació en valors.

La educació literària implica:

·         Descobrir la literatura com una experiència satisfactòria.

·         Aprendre a construir el sentit d’un text.

·         Conèixer les particularitats discursives, textuals i lingüístiques dels texts literaris.

(Gutiérrez, Gutiérrez, Ana Pilar, 2009, Cuadernos de Educación y desarrollo, p.2)

Què s’ha fet tradicionalment en les aules en relació amb l’ensenyament de la literatura? Que es fa ara?

Tradicionalment es limitaven a llegir llibres per obligació. En la actualitat també hi ha unes lectures obligades, però no solament es basen en aquestes. Podem observar com es realitzen obres teatrals, gimcanes poètiques, concursos de recitació, llibres parlants, conta contes etc. També una practica molt habitual es que els alumnes trien els llibres que els agraden i una vegada se’ls han llegit els conten un poquet de la historia per a que els seus companys s’interessen i tinguin ganes de llegir-lo.

Amb quines metodologies es pot treballar el desenvolupament de la competència literària a l’aula d’Educació Primària? Quin tipus d’activitats podem fer que contribuïsquen més a l’educació literària que a l’ensenyament de la literatura?

Taller literari

            La classe de llengua i literatura deu convertir-se en un taller literari, on l’alumne treball de forma practica, i, a partir de la lectura d’un text, es puguen introduir nocions gramaticals, literàries etc. Que seran més fàcils d’assimilar. El més important per a la comunicació serà el diàleg, per això la classe deurà ser una assemblea quasi permanent, en la que el professor tindrà el paper de guia, orientador, per tal de que el grup avance des de els seus propis descobriments.

Activitats amb paraules:

·         Lletres mesclades: escriure una paraula amb les lletres desordenades.

·         Paraules formades per parauletes: descobrir que signifiquen les paraules composten en base a descobrir que signifiquen per separat.

Activitats amb la narració:

·         Paraules que fan historia: mitjançant unes paraules estretes d’un conte llegit, els alumnes tindran que crear una historia diferent.

·         El món a reves: es conta un compte amb les característiques dels personatges invertits (caputxeta roïna i el llop bo)

·         Resum resumit: Es narra una historia, hi ha que resumir-la de forma progressiva fins que tinga una extensió mínima.

·         Refrany: A partir d’un refrany, hi ha que construir una historia de forma que el refrany siga la moraleja del conte creat.

Ana Escrivà Jiménez

Gutiérrez, Gutiérrez, Ana Pilar, 2009, Cuadernos de Educación y desarrollo, p.2

Mendoza, Fillola, Antonio, 1996, El intertexto lector, p.3

Salvador, V. (1994). Els límits del discurs literari. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 19

Recomanació de lectura

Ana Escrivà Jiménez

PLA LECTOR

Aquest pla lector va destinant al Col·legi “La figuera”, aquest centre està situat a la localitat de Cullera, en la província de València. Està situat en un barri de classe mitjana alta, on la majoria de les seues famílies tenen grans expectatives sobre els seus fills i col·laboren en tot el que poden per ajudar a l’educació i l’aprenentatge dels seus fills. Aquest municipi compta amb una població total de 15.356 habitants, dels quals 1568 aproximadament són xiquets que cursen infantil i 2567 aproximadament cursen primària. Aquest centre compta amb 150 alumnes d’infantil i 300 alumnes d’entre 6 i 12 anys que cursen educació primària. Aquest centre compta amb una estructura lineal i nombroses instal·lacions, entre elles el servei de menjador amb cuina, despatx del director, dues biblioteques, activitats extraescolars, etc.

Com ja he nomenat, el centre posseeix dues biblioteques, on l’alumnat podrà agafar llibres per a llegir a casa seua, o llegir-los a la mateixa biblioteca en temps d’esplai o quan es realitzen activitats literàries.

Respecte a la selecció d’obres literàries que l’alumnat d’aquest centre llegirà trobem tant clàssics com adaptacions. Inicialment començarem utilitzant dues llengües, el valencià i el castellà, sempre anirem alternant els llibres actuals amb llibres més antics, ja que hi ha clàssics que l’alumnat deuria conéixer.

Per tal que els alumnes aprenguen estratègies lectores treballarem activitats anteriorment, durant i després de la lectura.

Respecte a les activitats prèvies, podem realitzar les següents accions:

                        Preguntar a l’alumnat que anem a llegir.

                        Establir prediccions sobre el text.

                        Promoure preguntes dels alumnes sobre el text.

Treballar amb anterioritat el vocabulari perquè no tinguen dificultats de comprensió.

Lectura compartida i autoreflexions:

                        Lectura en veu alta.

                        Plantejament de preguntes sobre allò que s’ha llegit.

                        Aclarir dubtes que hagen sorgit durant la lectura.

                        Resumir les idees principals del text.

Activitats per a després de la lectura:

Resumir i sintetitzar els coneixements : tema, idees principals, protagonistes...

Generalitzar el coneixement relacionant amb l’entorn.

Valoració personal sobre allò que ha llegit.

També com a recursos materials cada aula tindrà la seua biblioteca d’aula, que serà formada amb la col·laboració de tots els alumnes i del mestre/a. La biblioteca tindrà els llibres que el mestre/a crega siguin essencials, però després aquesta biblioteca d’aula serà completada amb els llibres que els alumnes decideixen dur per a compartir-los amb els seus companys. També com si d’una biblioteca municipal es tractarà, cada alumne elaborarà el seu carnet de lector on quedarà registrat totes les lectures que l’alumne fa. També, per tal que els llibres es conserven bé, entre tota la classe elaborarem un cartell on queden clares quines són les regles d’ús de la biblioteca d’aula.

Per tal de poder avaluar les lectures, demanarem que els alumnes elaboren una fitxa on ells citaran de que tracta el llibre, valoració personal, etc. Però el més important és que cada X temps dedicarem una vesprada a contar les experiències que han sentit al llegir el llibre. També ens comentaran, si poden relacionar-lo amb algun fet del seu dia a dia o amb alguna experiència.

Respecte a les activitats elaborades pel centre, de forma trimestral es realitzarà 1 concurs, on les diferents classes d’un mateix curs exposaran allò que han estat assajant durant tot el trimestre. El primer trimestre es dedicarà a la lectura en prosa, el segon a la recitació de poesia i per últim en el tercer trimestre es realitzarà una obra teatral.

A banda de tot açò, en cada cicle realitzaran una sèrie d’activitats exclusives per als seus cursos. En el primer cicle faran “conta contes” on cada setmana dos alumnes es prepararan un conte tradicional i el contaran als seus companys. En el segon cicle, realitzaran representacions teatrals com per exemple “La  reina de les neus” de H. C. Andersen. Per últim en el tercer cicle, aquests elaboraran un blog grupal on penjaran les seues pròpies produccions dels diferents géneres literaris.

Tampoc s’ha d’oblidar la Setmana Cultural, on de forma conjunta tots els membres del centre gaudiran de diversos tallers. Tallers de teatre on es podran disfressar i gaudir de les noves experiències que el teatre els ofereix. Taller de poesia on els ensenyaran a entonar bé els versos i donar-los musicalitat. També rebrem la visita d’algun autor valencià com Ferran Torrent, que ens explicarà les seues experiències amb la literatura i també algunes anècdotes.

PREGUNTES CLAU

Per què cal llegir literatura? Cal? Què aporta?

Importa, que els individus tinguen la capacitat de jutjar i opinar per ells mateixos, és a dir, que llisquen pel seu compte. Es pot llegir merament per a passar el temps o per simple necessitat, però finalment, s’acabara llegint contra rellotge. La lectura com a praxi personal, mes que una empresa educativa. És important llegir literatura perquè fortaleix la nostra personalitat i ens ajuden a esbrinar quins son els nostres propis interessos. Aquest procés de maduresa i aprenentatge ens fa sentir el plaer.

La lectura de les obres literàries  és un dels instruments més eficaços per a la formació de la personalitat i el coneixement profund del món que ens rodeja i de nosaltres mateixos. A través de la lectura s’aconsegueix el desenvolupament de la capacitat d’anàlisi i del sentit crític, un bon lector ha d’analitzar i prendre el partit per allò que s’està llegint. Un llibre cobra vida quan un lector l’agafa, el fa seu, el canvia; en fi és un acte de passió. Ací resideix precisament la màgia de la lectura.

Què és la literatura? Quins trets fan que un text siga literari? Què pot ser literari? Sols els textos escrits?

Una manera de definir literatura és el resultat  o el producte d’un ús lúdic de la llengua. Perquè inclou aquest matís de jugar amb la llengua, ja que la llengua és pot utilitzar en situacions més pragmàtiques o més lúdiques, que per exemple no incorpora un text administratiu, ja que aquest té una finalitat més pràctica, més pragmàtica. En canvi la literatura és més oberta, més lúdica, més creativa. S’ha de tindre clar que la literatura és posterior a la llengua parlada, primer l’home adquireix la llengua i després fa literatura amb ella. Sense llengua no hi ha literatura. Després quan parlem de literatura, pensem en textos escrits, però hem de tindre present que abans de la literatura escrita trobem la literatura oral, això en els orígens de la literatura també era així, primer es va crear la literatura oral, però en un moment determinat després de l’invenció de la escriptura decideixen passar aquestes poesies, histories, etc. Passar-ho a textos escrits.

Com és un lector competent de literatura? Què sap? Què fa? En què es diferència d'un mal lector de literatura?

Un lector és competent si s’identifica, associa, relaciona, compren, integra i interpreta els elements i components textuals i amb major raó si, a més, relaciona els seus interessos i les seues expectatives de recepció  amb els condicionants del text. Tot açò suposa una lectura eficaç i coherent.

Aquest lector entén que la lectura no és un simple reconeixement d’unitats menors  o de descodificacions  de les combinacions de lletres, paraules, oracions, enunciats que organitzen el text. Fa que la lectura siga personal, sobretot un acte d’interpretació coherent. És centra en activitats i estratègies de comprensió e interpretació. Un lector competent està dotat de coneixements previs i experiències lectores que li permeten identificar les referències textuals.

Som lectors competents? Llegim literatura? Què llegim? Com llegim? Què hem de llegir?...

Si, som lectors competents, ja que habitualment utilitzem estratègies de comprensió i d’interpretació. A més a més som capaços de relacionar allò que llegim en les experiències posteriors que posseïm.

Llegim literatura, però no sols literatura, ja que constantment estem  llegint textos, anem pel carrer i vegem cartells que llegim, aleshores llegim tot tipus de textos siguen literaris o no.

Què és la literatura infantil i juvenil? Què fa que un llibre siga infantil o juvenil? Que haja sigut escrit per a aquest públic? Que el puguen llegir?

La literatura infantil i juvenil, s’entén com les obres de creació per a xiquets i joves, que també poden estar creats per ells.. Els organismes oficials han pres consciència de la seua importància en la formació de la personalitat, com a fonament de la creativitat i transmissora de valors. La literatura infantil i juvenil és un fenomen relativament recent. L’escola, l’espai per al desenvolupament de l’individu en  el seu camí cap al madurament, utilitza el llibre com element de transmissió de coneixements. La literatura es converteix en una activitat que produeix plaer a la vegada que personal i creativa i demana al lector una implicació en la recreació imaginativa dels seus continguts. Finalment els xiquets i els adolescents, exerciten una actitud critica respecte al text, que naix de la capacitat d’abstracció que els caracteritzarà com adults. Aquests tipus de llibre no és necessari que únicament siguen llegits per intents i joves, sinó que tot aquell lector que desitge podrà gaudir de la seua lectura.

Algunes de les característiques d’aquesta literatura són:

·         Personatges creats perquè el públic lector puga identificar-se amb ells.

·         S’han d’elegir amb cura els temes que tracten, ja que poden influir en el lector.

PROPOSTA DIDÀCTICA

Aquesta proposta didàctica va dirigida als xiquets i xiquetes de tercer cicle. Li dedicarem 3 sessions d’una hora, ja que realitzarem diverses activitats. En el meu cas vaig a centrar-me en la expressió corporal, perquè aquest és un mig per a expressar sentiments, explicar històries i connectar amb altres persones. Aquesta és una activitat que potencia les capacitats comunicatives i a més és una forma eficaç de l’ensenyament en l’educació de l’expressió corporal i oral dels xiquets i xiquetes. El propòsit d’aquesta activitat és introduir als nens en el món del teatre i de l'expressió corporal. Mitjançant  la dramatització, l’expressió oral i corporal. La expressió corporal, pot ajudar els nens i nenes a progressar en altres matèries curriculars.

El grup d’alumnes serà d’uns 12 xiquets i xiquetes per poder dedicar els temps necessari a cadascun. Realitzarem l’activitat en l’aula multiús, ja que es tracta d’una classe espaiosa.

En primer lloc realitzarem uns exercicis d’expressió corporal; activitats sobre ser el nostre cos, la nostra veu, etc.

            Primer exercici “Com camine”

Els membres del grup  caminaran per l’espai i el mestre anirà indicant com han de caminar, com per exemple: Ara hem de caminar per la neu, per el fang, la mel, les brases, etc.. també podem caminar expressant diferents estats d’ànim com ara caminem com si estiguérem contents, cansats, adormits, desorientats, etc.

            Segon exercici “El joc dels oficis”

Cada alumne/a ha de pensar un ofici, posteriorment eixirà davant dels seus companys i simular l’ofici que ha pensat. La resta d’alumnes haurà d’esbrinar de quin ofici es tracta.

            Tercer exercici “Qui és qui?”

Farem un sorteig amb els noms de tots els membres de la classe; a cada alumne li tocarà un company i el haurà d’imitar. Els altres hauran d’esbrinar de qui és tracta.

            Quart exercici “Saludar amb diferents parts del cos”

El docent, indicarà als alumnes amb quina part del cos han de saludar. Han d’inventar una manera de saludar amb la part del cos que els mestres els proposen.

            Quint exercici “Mim d’emocions”

Cada alumne, ha d’expressar amb un gest amb la cara una emoció, sentiment o actitud. Els altres han d’endevinar de què es tracta. Es pot expressar: tristesa, decepció, alegria, por, ràbia, timidesa, etc.

En segon lloc, hem de tindre en compte que els xiquets i les xiquetes han de saber pronunciar correctament els sons de les paraules, articular bé les síl·labes de cada mot, etc. Per això també donarem importància a la lectura lenta, que troben el sentit de les paraules, etc.

Realitzarem el següent joc “Els dos conflictes” on dos actors o actius (alumnes) han d’improvisar diverses situacions com:

Farmacèutic / Client: un client necessita comprar unes pastilles urgentment; és qüestió de vida o mort. El farmacèutic no li vol vendre les píndoles sense recepta. És l’única farmàcia de guàrdia que hi ha oberta.

 Pare / Fill adolescent: un adolescent vol anar a una festa amb uns amics; és la seua primera festa sense adults. El pare no vol que hi vaja perquè té por que hi haja alcohol i drogues.

Dona / Germana de la dona: una dona demana un vestit nou a la seua germana per anar a una festa molt important, on sap que li faran una proposta de feina. La germana no l’hi vol deixar perquè no l’ha estrenat i se l’ha de posar per a un casament al cap de dos dies.

Professor / Alumne: un professor sospita d’un alumne; creu que li ha robat uns exàmens de final de curs. L’alumne ha tret molt bona nota, quan normalment suspén. L’alumne no ha robat res, sinó que ha estudiat molt, però sap qui ho ha fet.

Una vegada hem realitzat aquests exercicis, a votació de tots els membres del grup elegirem un conte i tots junts realitzarem les adaptacions al conte per a convertir-lo en gènere teatral i poder ficar en practica les técniques d'expressió corporal asumides. Per tal de poder adaptar el conte en primer llegirem el conte tots junts, i farem una lectura dramatitzada, buscarem els personatges que apareixen i intentarem imitar com actuaria, etc.  Una vegada tenim el text realitzar ja és hora d’assajar. 

GÈNERES LITERARIS

“Los géneros literarios, son el conjunto de obres literarias o las variedades que ofrece la oración literaria. Cada género posee un conjunto de rasgos distintivos, lo cual permite su clasificación y diferencias específicas entre cada uno de ellos.

Se da el nombre de género literario a la reunión de obres literarias que tienen elementos análogos entre sí: poesía, didáctica y oratoria. Para Lucero Lozano, los géneros literarios son los distintos grupos de obres que coinciden en estructura y contenido.” (Martinez Garnelo, Arturo, 2010, Con enfoque en las competencias, p.47)

Dins de tota obra literària trobem tres grans gèneres literaris: la narrativa, la lírica i la dramàtica.

En primer lloc anem a parlar de la narrativa. Aquest és un gènere que s’escriu en prosa i es disposa de forma horitzontal ocupant tota una pàgina. També, trobem un narrador que explica en primera o tercera persona uns fets que es troben protagonitzats per uns personatges dins d’un ambient determinat. Aquests fets poden ser reals o inventats, on els personatges intervenen en un espai i un temps. L’acció comença en una situació inicial anomenada plantejament, que canvia i ens trobem en el nus, fins a arribar al final on ens trobem amb el desenllaç.

En segon lloc parlarem de la lírica, aquest gènere es troba escrit en vers,  es disposen de forma vertical, un sota altre i s’agrupen formant estrofes. L’autor expressa sentiments, desitjos, pensaments, emocions, etc. Tot açò ho fa, fent ús de figures retòriques. És conegut com a gènere poètic o poesia. Aquesta, va néixer lligada al cant i a la recitació, però això s’ha de destacar la importància del ritme i de la musicalitat.

Per últim parlarem de la dramàtica, aquest es troba escrit en prosa o en vers, creat per a ser representat dalt d’un escenari, per això apareixen els noms dels personatges. Els personatges representen de forma directa l’acció, aquest no té la necessitat que siga relatada. Es troba caracteritzat per l’aparició de diàlegs entre els personatges. Aquest gènere es conegut com a teatre. A més del diàleg, en aquest apareixen acotacions, on s’explica com ha de ser el decorat, la vestimenta, etc.

Aquests tres generes tracten els anomenats temes universals; la mort, l’amor, la bellesa de la naturalesa, la pau, la injustícia, la felicitat i el patiment de l’home.

En l’actualitat  a les escoles, la formació als alumnes relacionada amb la literatura és molt amplia. A poc a poc a anat evolucionant fins que actualment als alumnes se’ls mana llegir llibres de tot tipus (narratius, poesia i teatre), es fan tallers de lectura, clubs de teatre. A l’aula s’analitzen tot tipus de texts per tal que finalment l’alumnat tinguen la capacitat de crear-los. A més, es fan concursos d’escriure contes, recitació de poesia, etc.

Mitjançant els gèneres literaris, els mestres ajuden als alumnes a transmetre allò que senten, a comunicar-se amb la resta sense tindre vergonya. A més un dels objectius principals del docent és intentar que els seus alumnes s’interessen per la lectura.

Ana Escrivà Jiménez

Martinez Garnelo, Arturo, 2010, Con enfoque en las competencias, p.47

Quarta SAC

Quarta setmana d’activitats complementaries. BIBLIOTECA ITINERANT

Aquesta setmana complementaria, vaig decidir acudir a l’activitat Biblioteca itinerant. Per tal de començar amb les activitats, tots els col·lectius que hi havia col·laborat en la realització d’aquestes activitats es van presentar, com va ser La Milotxa, Cartonera i alguns més.

Per tal que agafarem confiança començarem fent una mena d’activitats corporals per tal de tindre contacte amb tots els que havien acudit a l’activitat i amb els mateixos organitzadors. Em va paréixer una pràctica molt eficient, ja que a poc a poc anàvem soltant-nos i deixant enrere la vergonya. Tot seguit, férem una mena de trenet on tot junts anàvem cantant i movent-nos seguint les indicacions que ens deien.

La següent activitat va estar interessant, es tractava de teatre espontani. Ens van proposar que contarem alguna experiència que vam viure al col·legi, institut o inclús en la universitat, havia de ser alguna experiència que no fóra satisfactòria i uns quants voluntaris la representarien.

Tot seguit ens van donar 4 trossets de paper a cadascun, en dos d’ells havíem de ficar coses de l’escola tradicional que no ens agradaven i en els dos restants coses de l’escola ideal, és a dir, coses que ens agradaria tindre/viure a les aules. Tot seguit, vam posar en comú les nostres idees i ens vam expressar lliurement. Va ser molt curiosa la conclusió d’aquesta activitat, ja que, a causa de les propostes fetes per nosaltres, en les idees roïnes vam fer una mena de puzle unint aquelles que es trobaven relacionades. El que més em va agradar, va ser el que vam fer amb les idees de l’escola ideal, elaborarem una sèrie de poció on col·locàvem tots els ingredients que ens semblaven essencials per a la nostra “escola ideal”.

La penúltima activitat, es tractava de llibres vivents, els col·laboradors tenien una sèrie de tapa de llibres a la cara, nosaltres havíem d’obrir-la i aquest ens narraria una història. Van hi haure histories que ens van transmetre sentiments, emocions... a mi em va encantar.

Per últim, vam fer un mural enorme on vam dibuixar amb l’ajuda de colors, retoladors, cartolina, algunes siluetes i algunes idees que ens agradaren, va ser una activitat molt divertida on vaig gaudir com una xiqueta menuda.

Aquesta, és una activitat que recomanaria a tot el món, ja que va ser molt dinàmica, interactiva i vaig gaudir de la companyia de grans persones que feren que dues hores foren acollidores i especials.

Ana Escrivà Jiménez