Què és la literatura?
“El fet literari, els que defineixen
què és literatura i què no ho és”
(Salvador, V. (1994). Els límits del discurs
literari. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 19)
La
paraula literatura prové del terme llatí litterae,
i fa referencia a la acumulació de
sabers per a escriure i llegir de forma correcta. Aquest concepte té una
relació estreta amb el art de la gramàtica, la retòrica i la poètica.
Segons
la RAE, la literatura és una activitat de rel artística que aprofita com a via d’expressió
el llenguatge. També s’utilitza el terme per a definir a un grup de produccions
literàries sorgides en el se d’un mateix país, període de temps o d’un mateix
gènere.
Dins
de la literatura existeix un concepte fonamental que serveix per a poder dur a
terme una classificació de les diferents obres. Ja que podem trobar tres
generes literaris: narrativa, poesia i drama.
És
important destacar que el origen de la escriptura, no va marcar el inici de la
literatura. Perquè els texts sumeris i alguns jeroglífics egipcis, considerats
com els escrits més antics no pertanyen al àmbit de la literatura.
Literatura infantil i juvenil
La
literatura infantil i juvenil, s’entén com les obres de creació per a xiquets i
joves. Els organismes oficials han pres consciència de la seua importància en
la formació de la personalitat, com a fonament de la creativitat i transmissora
de valors. La literatura infantil i juvenil es un fenomen relativament recent.
L’escola, l’espai per al desenvolupament del individu en el seu camí cap al madurament, utilitza el
llibre com element de transmissió de coneixements. La literatura es converteix
en una activitat que produeix plaer a la vegada que personal i creativa i
demana al lector una implicació en la recreació imaginativa dels seus
continguts. Finalment els xiquets i els adolescents, exerciten una actitud
critica respecte al text, que naix de la capacitat d’abstracció que els
caracteritzarà com adults.
Que es la competència
literària?
Procés
de desenvolupament de capacitats i destreses obteses per el alumne, resultat de
la articulació entre els seus coneixements literaris, sabers interculturals,
habilitats expressives i comprensives, hàbits i actituds de domini cognitiu,
lingüístic i emocional; a traves del contacte directe i del gaudir de la obra
literària per a poder establir valoracions i associacions en el orde de allò
que es literari.
Habilitats
i coneixements que s’inclouen:
·
Tindre suficients coneixements
sobre els fets literaris
·
Llegir les obres literàries
utilitzant estratègies lectores i comprensives
·
Llegir comprenent e
interpretant el text des de el seu context sociocultural
·
Conèixer estils, moviments
literaris, autors i obres representatives
·
Analitzar els textos des de
moviments literaris socialment acceptats.
·
Crear texts literaris
semblants o diferents als llegits.
·
Relacionar les obres amb
altres obres produïdes en l’època actual.
Competència
lectora
La
capacitat individual per a comprendre, utilitzar i analitzar els texts escrits
amb el fi de aconseguir els seus objectius personals, desenvolupar els seus
coneixements i possibilitats de participar plenament en la societat.
Educació
literara i Intertext lector
La
educació literària te com objectiu formar lectors capaços de establir la eficaç
interacció entre el text i el lector que condueix a establir la eficaç
interacció entre el text i el lector que condueix a aquest a la
comprensió-interpretació i a la
valoració estètica de les produccions culturals i literàries. La concepció
didàctica del a educació literaria (tenint en compte les orientacions
cognitives i la seua funcionalitat dels coneixements previs) pren com eix
l’activitat del lector i dels processos de la recepció. Per això es desenvolupa
a traves de activitats formatives que afavoreixen la interconnexió de sabers i
de contingut, que desenvolupen l’habilitat lectora per a que el lector puga
establir la seua interacció amb el text, de manera que d’aquest conjunt
d’activitats resulte la re-creació de la obra i la construcció d’una interpretació
coherent i adequada.
El
intertext lector, que equilibra, gestiona i posa en connexió les diferents
aportacions del lector.
(Mendoza, Fillola,
Antonio, 1996, El intertexto lector, p.3)
Educació literària
El
terme educació literària es troba relacionat amb la competència literària, que
es definida per Aguiar e Silva, com un saber que ens permet produir i
comprendre texts. Segons aquest autor, es tracta d’un model elaborat a partir
de la gramàtica del text i no mitjançant una gramàtica literària de la frase.
Ens proporciona una visió en la que la unió de la lectura i la escriptura son
les claus per a l’adquisició de la competència literària. Per això entren en
joc l’adquisició d’hàbits de lectura, això com la capacitat de gaudir, a més,
de diversos aspectes de tipus estètic, cognoscitiu, lingüístic i cultural,
sense obligar que la literatura influeix en la educació en valors.
La
educació literària implica:
·
Descobrir la literatura com
una experiència satisfactòria.
·
Aprendre a construir el sentit
d’un text.
·
Conèixer les particularitats
discursives, textuals i lingüístiques dels texts literaris.
(Gutiérrez,
Gutiérrez, Ana Pilar, 2009, Cuadernos de
Educación y desarrollo, p.2)
Què s’ha
fet tradicionalment en les aules en relació amb l’ensenyament de la literatura?
Que es fa ara?
Tradicionalment es limitaven a llegir
llibres per obligació. En la actualitat també hi ha unes lectures obligades,
però no solament es basen en aquestes. Podem observar com es realitzen obres
teatrals, gimcanes poètiques, concursos de recitació, llibres parlants, conta
contes etc. També una practica molt habitual es que els alumnes trien els
llibres que els agraden i una vegada se’ls han llegit els conten un poquet de
la historia per a que els seus companys s’interessen i tinguin ganes de
llegir-lo.
Amb quines metodologies es pot
treballar el desenvolupament de la competència literària a l’aula d’Educació
Primària? Quin tipus d’activitats podem fer que contribuïsquen més a l’educació
literària que a l’ensenyament de la literatura?
Taller
literari
La classe de llengua i literatura
deu convertir-se en un taller literari, on l’alumne treball de forma practica,
i, a partir de la lectura d’un text, es puguen introduir nocions gramaticals,
literàries etc. Que seran més fàcils d’assimilar. El més important per a la
comunicació serà el diàleg, per això la classe deurà ser una assemblea quasi
permanent, en la que el professor tindrà el paper de guia, orientador, per tal
de que el grup avance des de els seus propis descobriments.
Activitats
amb paraules:
·
Lletres mesclades: escriure
una paraula amb les lletres desordenades.
·
Paraules formades per
parauletes: descobrir que signifiquen les paraules composten en base a
descobrir que signifiquen per separat.
Activitats
amb la narració:
·
Paraules que fan historia:
mitjançant unes paraules estretes d’un conte llegit, els alumnes tindran que
crear una historia diferent.
·
El món a reves: es conta un
compte amb les característiques dels personatges invertits (caputxeta roïna i
el llop bo)
·
Resum resumit: Es narra una
historia, hi ha que resumir-la de forma progressiva fins que tinga una extensió
mínima.
·
Refrany: A partir d’un
refrany, hi ha que construir una historia de forma que el refrany siga la
moraleja del conte creat.
Ana
Escrivà Jiménez
Gutiérrez,
Gutiérrez, Ana Pilar, 2009, Cuadernos de
Educación y desarrollo, p.2
Mendoza, Fillola,
Antonio, 1996, El intertexto lector, p.3
Salvador,
V. (1994). Els límits del discurs literari. Articles de Didàctica de la
Llengua i la Literatura, 19